Trias: conservador, liberal, ara socialdemòcrata, i millor persona

La setmana passada, Xavier Trias (candidat per Convergència i Unió a l'alcaldia de Barcelona) ens explicava els seus plans per privatitzar un bon grapat de serveis públics que actualment gestiona l'Ajuntament. Un discurs calcat, val a dir, del que va pronunciar el mateix dia Alberto Fernández Díaz, candidat pel PP també a l'alcaldia de Barcelona. Tan calcat que, honradament, no sé qui va copiar a qui.

[@more@]

Els dos candidats conservadors (el nacionalista català i el nacionalista espanyol) aposten per privatitzar els serveis públics que presta l'Ajuntament. I no són pocs els que propose (i en els que pràcticament coincideixen): aparcaments, serveis funeraris, el Tibidabo… El candidat del PP va anar encara més enllà i va apostar, fins i tot, per la privatització dels serveis de transport públic, com la L9 del metro que s'està construint i totes les noves línies de transport que sorgeixin en un futur.

Però, com a mínim, a Alberto Fernández Díaz (PP) se l'ha de reconèixer l'honradesa (la qual cosa, tenint en compte els companys de partit que té, no és pas poca cosa). Personalment, les polítiques que proposa em produeixen pànic, i no només les mesures de caire privatitzador:

• Policies "tutors" als col·legis
• Impedir la mendicitat al carrer, però sense aportar solucions pels "sense sostre"
• Inspeccions en vivendes, amb l'excusa d'evitar els "pisos patera"
• Rebaixar els imposts, però sense parlar en cap moment de la millora dels serveis públics
• Marginar els col·lectius de gais i lesbianes, i promoure la familia tradicional sense atendre als diferents tipus de família existents
• Afavorir les clases mitjanes, oblidant-se de les clases més desafavorides

I així un llarg etcétera de mesures, conservadores en l'aspecte social i neoliberals en l'aspecte econòmic, explicades amb un to populista que ni Hugo Chávez, composen el programa electoral del candidat del Partit Popular a l'alcaldia de Barcelona. Pero com a mínim té l'avantatge de que no enganya a ningú. En canvi, Xavier Trias, el programa electoral del qual no es diferencia gaire del programa del candidat del Partit Popular, ara pretén fer-se passar per socialdemòcrata. Que no us ho creieu? Doncs ho diu ell mateix, ben claret, al seu bloc, en un post que porta el títol "Soc socialdemòcrata", en el qual lloa les virtuts del sistema nòrdic, doncs sembla que tot just ha tornat d'unes vacances a Suència encantat d'haver-se conegut.

Però aquest canvi, aquesta sobtada (i presumpta) conversió a l'ideari socialdemòcrata no és, ni molt menys, gratuïta. Respón a un anàlisi de l'electorat barceloní, que no és ni nacionalista ni conservador, les dues senyes d'identitat (por molt que li pesi al sr. Trias) de la formació per la qual es presenta com a candidat. Potser Trias fa com Maria de la PPau Janer, i es presenta en la llista electoral d'un partit l'ideari del qual no és el seu??? Si realment Xavier Trias es sent socialdemòcrata, potser hauria de canviar de partit polític. O potser és només que Trias és un llop que es pretén disfressar d'ovella.

Jose Rodríguez fa un anàlisi dels diferents models d'estats socialdemòcrates, i amb les dades de l'activitat de Trias com a conseller de Sanitat de la Generalitat compara el model d'estat del benestar que Trias va promoure amb els diferents models socialdemòcrates, per tal de demostrar que Trias, de socialdemòcrata, no en té ni el nom

Relacionat: el polígraf d'en Trias.

Tweet