Ja m’he cansat de que em prenguin el pel. Ja n’estic farta. S’ha acabat això de baixar el cap i dir “és igual, no importa” quan sàpiga que s’estan trepitjant els meus drets. Sí que importa! No penso renunciar. Ni un pas enrere! Us explico l’origen del meu cabreig:[@more@]
Com ja sabeu, a finals de desembre es va aprovar la norma per a la defensa del consumidor, que entre d’altres coses establia que:
· Els pàrkings hauran de cobrar per trams de 5 minuts, en comptes de “per hora o fracció”
· Donar-se de baixa ha de ser tan fàcil com donar-se d’alta: als proveïdors d’internet se’ls ha acabat el xollo de enganxar un client, no donar-li servei, cobrar per un servei no prestat i retenir-lo por los siglos de los siglos sense processar la baixa sol·licitada. S’ha acabat el “interpretaré tres segons de dubte com un sí rotund” per donar-te d’alta, però per donar-te de baixa necessites que es reuneixi l’assemblea general de la ONU, votar per unanimitat una resolució de baixa del servei d’ADSL, enviar-la per burofax per triplicat i pregar a la verge de la Macarena.
A més, sé que si un establiment disposa de datàfon per cobrar amb targeta, no pot imposar un mínim de despesa a partir del qual es permet el pagament amb targeta. Si té datàfon, i vols pagar amb targeta, t’han de cobrar amb targeta, encara que vulguis comprar un xupa-xups.
Bé, doncs són uns quants ja els establiments en els que m’he trobat els meus drets trepitjats sense vergonya: pàrkings que encara cobren per hora o fracció (i, a sobre, caríssim); estancs on un cartró de tabac (24€) no es pot pagar amb targeta, però dos sí, perquè el mínim per poder pagar amb targeta són 50€ (sic!); i la última, la gota que ha vessat el got, aquest matí, a l’establiment de telefònica de l’Estació de Sants.
Demano el preu de l’ADSL després de la oferta; la noia, tota amabilitat, m’ho explica, i em diu que en tot cas, si em sembla car (m’ho semblava), sempre puc donar-me d’alta, aprofitar-me’n de la promoció, i després donar-me de baixa, perquè no hi ha contracte de permanència (només faltava! Ara que és il·legal…). Jo li dic que sí, sí, però ja ens coneixem com funcionen les operadores per donar-te la baixa… La noia em diu que no, que és molt fàcil… Resposta meva:
- Sí, ja ho sé, conec els meus drets: ara em puc donar de baixa pel mateix sistema que m’he donat d’alta. És a dir, si em dono d’alta aquí, em puc donar de baixa aquí mateix també, però ja ens ho coneixem i…
Resposta de la noia:
- Aquí no pots donar-te de baixa, però potser només et fan enviar una carta…
- Una carta? No, perdona, de carta res de res, això és il·legal. Pel mateix sistema, vol dir pel mateix sistema. No podem imposar condicions addicionals. És a dir, si em dono d’alta aquí, m’he de poder donar de baixa aquí també.
- Ja t’ho dic jo, que no. - Be, doncs no cal que em parlem més. Però m’he quedat amb un regust amarg, sobre tot després de totes les que porti aquestes dues setmanes. Vull fer alguna cosa més, no contractar o no comprar allà o no es respecten els meus drets em sembla poca cosa. La propera vegada que em trobi amb un establiment que no respecta els meus drets, directament demano les fulles de reclamacions oficials, i em penso encarregar de que arribi a l’administració i l’oficina de consumidors i usuaris més propera. Encara que hagi d’empaperar Barcelona sencera. Ja n’hi ha prou, de consentir-ho!!
Psel, és que he publicat el post abans d’hora. Em faltava d’afegir la segona part: demanar fulles de reclamacions oficials, i fer arribar la queixa a l’administració i a les oficines de consumidors i usuaris.
Dona, pensa que el “mínim” per pagar amb tarja té un sentit evident: Per cada operació el banc es queda una comisió. Un percentatge de la compra ( 2,40% en petits establimets ) o un mínim si no s’hi arriba ( 60cts, crec que era ).
Es a dir, si jo tinc un establiment, em compres un xupa-xup per 15 cts, en el que hi guanyo 5 cts, i a mi el banc em cobra 60cts + la trucada + el paper per a que signis (que és especial), possiblement preferié no vendre’t el xupa-xups, doncs estaré perdent uns 80 cts, abans de respectar el teu dret a pagar amb tarja. Això o cobrar-te el xupa-xups a 1€, com fan en alguns països d’europa, en que pagar amb tarja té un recàrrec a l’usuari final precisament per aquest motiu!
Per la resta, et donc la raó en tot.
Ho entenc perfectament, Jocs, però això no vol dir saltar-se a la torera la llei que empara el consumidor. En comptes de saltar-se la llei, que demanin als bancs que baixin aquestes comisions, o també poden negociar una comisió global pel volum de transaccions realitzadas en tot el dia mitjançant datàfon, o que busquin una altra solució que no els perjudiqui. O que es modifiqui la llei actual per permetre establir un mínim per poder pagar amb targeta! Però el que no podem fer es trepitjar els drets els consumidors quan els interesi. Ni un pas enrere!